miércoles, 30 de octubre de 2013

Práctica del comentario de texto ¿Quién le pone el cascabel al gato de Shrödinger"

La paradoxa del gat mort

Agafeu un gat, viu. El poseu dins d’una caixa d’acer tancada i opaca, juntament amb un detonador i una ampolla d’àcid cianhídric. Imagineu que en el decurs de l’hora següent, hi ha un 50% de possibilitats que el detonador trenqui l’ampolla de verí. I al cap d’una hora, us mireu la caixa. Què? Està mort o està viu el gat?

Doncs està mort i viu alhora.

Doncs aquest experiment mental que serveix per explicar la física quàntica, ens il•lustra també la situació política. Ara tenim, ben encantats, mirant-se la caixa, amb un embut al cap, Lord Voldemort dient que hi veu una “realitat jurídica indubtable”; Don Tancredo jurant que ell no canvia cromos; el príncep de Shrek cridant “un regne per a mi!; el Cambó de la Franja i el Clooney de Terrassa assegurant que potser el gat és al purgatori; el ciutadà Cañas veient una caixa gran i un gat lliure, i el marquès del planeta llibre que ell el que vol és un periquito.

Que està mort! No, que està viu!

Doncs mireu. Fins que no obrim la caixa, no sabrem si el gat és viu o mort. És més, el mateix fet de l’observació, modificarà de cop l’estat del gat. Que ja només serà viu o serà mort. I ens podrem treure l’embut del cap.

Tian Riba,  dimarts, 15 d'octubre de 2013 | Comentari a El món a Rac1

COMENTARIO:


Introduce el título y el primer párrafo con una explicación de  la paradoja del gato de Schrödinger sin mencionarlo. La única referencia es la palabra “paradoja” del título. La mención al gato de Shrödinger ha sido sustituida por “el gato muerto” posiblemente con el fin de simplificar complejidades.

El  primer párrafo está dedicado a explicar la mecánica del experimento que tiene por objeto mostrar como en física cuántica los hechos no son independientes del observador.

Aunque la explicación es errónea por cuanto la indeterminación subsiste siempre y cuando no se abra la caja. Si el observador no interviene en los hechos, decantándolos hacia un resultado el gato esta vivo y muerto al mismo tiempo que es lo que expresa la frase de la línea (6). Esto sucede el la lógica de la física cuántica que es distinta a al lógica de la física convencional. Por lo tanto se contradice con lo dicho en la línea (4 y 5) “I al cap d’un hora us mireu la caixa”; en ese punto el observador ya ha intervenido.

El autor usa este ejemplo de indeterminación  cuántica como metáfora de la actual situación política. El gato es la voluntad de independencia del pueblo catalán, abrir la caja representa el hecho mismo de ejercer el derecho a voto.  Por tanto la caja negra podría bien ser una urna. Parece que este elemental acto de democracia es una imposibilidad práctica con la actual mayoría absoluta del PP en  Madrid. Por lo tanto el derecho a decidir pertenece a las realidades cuánticas. Los personajes que contemplan la caja reciben nombres humorísticos:

Lord Voldemort (9), personaje de Harry Potter que encarna el villano, es Jose Maria Aznar al que se hace reconocible pro la cita en la que alude a que “España es una realidad jurídica indudable” declaraciones del 14/10, para cimentar la fuerza e intocabilidad de la constitución frente al envite del soberanismo. A este personaje le coloca “un embut al cap” signo convencional de la locura  y el desatino.

 Don Tancredo en tauromaquia personaje que vestido de blanco se quedaba inmóvil para que el toro lo tomara por una estatua de mármol y decidiera no envestir. Se refiere a la estrategia política de Mariano Rajoy de aparentar indiferencia ante todos los problemas y crisis de gobierno con la esperanza de que con el tiempo el problema quedará olvidado. La expresión de Rajoy según la cual él “no cambia cromos con Cataluña” se refiere a la propuesta de la líder del PPC Sánchez Camacho de una financiación especial para Cataluña, que fue rechazada de plano con esta expresión, que sugiere un cierto intercambio de favores.

El príncipe de Shrek  referencia poco clara pero que puede apuntar al príncipe Felipe, frente a los rumores de la posible abdicación de Juan Carlos, su padre.

 El Cambó de la franja, referencia al político democristiano de derechas proclive a pactar con Madrid, por tanto semejante a Cambó, originario de las tierras de poniente catalán, Duran i Lleida,

El Clooney de Terrassa referencia amable al Presidente de la Generalitat por su supuesto parecido con el apuesto actor. Por supuesto las referencias a estos dos políticos si bien son humorísticas están exentas de  cualquier connotación crítica. Sólo queda sublimada su indefinición proverbial cuando se afirma (12) que “el gat és al purgatori” lugar destinado a las almas que no merecían el cielo pero tampoco el infierno. Lugar pues de la indefinición y las medias tintas.

El ciutadà Cañas: Referencia al político del partido neolerrouxista y españolista de Cataluña Ciutadans Jordi Cañas. Su alusión pude referirse al discurso de su formación que defiende que Cataluña como mejor está, más libre, es dentro de la casa grande del estado español.

El marqués del planeta llibre (12) Alusión críptica y muy condensada al presidente del grupo Editorial Planeta el más importante de España, que amenazó desmantelar su empresa y llevársela a Madrid si Cataluña proclamaba la independencia. La referencia al periquito alude al patrocinio de este empresario al RCD Espanyol , junto con Daniel Sánchez Llibre otro enemigo de la independencia. El sr Lara Bosch ostenta un título de marqués.

El último párrafo concluye la consecuencia de la metáfora. Hasta que no se produzca un  referéndum y el pueblo decida lo que quiere no sabremos cual es la situación que prevalece en Cataluña (gato muerto o vivo, independencia o unión) y entonces y sólo entonces terminará este estado próximo a la demencia.”I ens podrem treure l’embut del cap”. Aunque la situación tiene trampa, porque cuánto más se carga la tensión hacia un lado, i.e. más esperanzas se ponen en la salvación de Todos los problemas gracias al referéndum, más se decanta hacia un lado el resultado posible y más acérrimamente se oponen los defensores de la intocabilidad constitucional, retroalimentando una bola que sirve muy bien para distraer de  la miseria presente. Porque la omnipresencia de este tema deja en un segundo lugar la subida de los medicamentes, del agua, de  la luz, el estancamiento del paro en picos insospechados, el recorte de las  pensiones, el aumento de todo tipo de tasas, los recortes educativos y un largo etc. La pregunta es ¿hasta cuando se podrá hacer durar este juego infame? ¿Quién le pone el cascabel al gato de Schrödinger?

 

sábado, 11 de mayo de 2013

JAUME PRIMER, Les conquestes de Mallorca i València amb Flash





El matrimoni del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella, reina d'Aragó va representar la formació de la corona d'Aragó. Els seus descendents tingueren el títol de reis d'Aragó i comptes de Barcelona. A principis del segle XII el rei Pere I va morir a la batalla de Muret defensant els seu vassalls occitans. Amb aquesta derrota i mort va acabar l'expansió dels catalans pel sud de França. El seu fill, Jaume I va rependre la tradició conqueridora dels seus avantpassats ara fixant-se en el sud de la península Ibèrica i en la Mediterrània.

Els patricis burgesos de Barcelona demanaven una expansió comerical i marítima per controlar les rutes dominades pels genovesos.Per altra banda els regnes de taifes musulmans estaven afeblits després de la derrota dels almohades a Las Navas de Tolosa el 1212. L'objectiu esdevingueren les illes Balears, ja que en mans dels sarraïns eren un niu de pirates que atacaven constantment el vaixells comercials de la Meditarrània occidental. Per aquesta raó la conquesta va tenir abundant suport econòmic de mercaders de Barcelona, Montpellier i Marsella, però no el dels aragonesos.

Dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona salpà un estol de 150 galeres i naus amb més de 800 cavallers i mil soldats d'infanteria. Cinc dies després, van desembarcar a Santa Ponça el 1229 i havent derrotat als sarraïns a la batalla de Portopí i van ocupar la ciutat de Mallorca desprès d'un llarg setge. Posteriorment els musulmans de Menorca van jurar vassallatge a Jaume I i van acceptar pagar un tribut. El 1235 l'arquebisbe de Tarragona emprengué la conquesta d'Eivissa i Formentera completant el domini sobre les illes Balears.

Les illes es van repartir entre els nobles i patricis que van participar a la campanya i van ser repoblades amb colons de l'Empordà i del Rosselló.La població musulmana va ser desposeïda dels seus béns i els que no van poguer emigrar a Menorca o al nord d'Àfrica van ser reduits a servitud.

Empès per les ambicions dels aragonesos d'expandir-se cap al sud, el rei va atacar el regne de València pel port de Peníscola sense èxit. Impacients, els nobles aragonesos conqueriren Morella. En la conquesta van particiapar les ordres militars del Temple i de l'Hospital. Poc després, el reietó Abu'Said retia el seu feu a Jaume I. Per no perdre la iniciativa i després de la conquesta de Mallorca el rei va reprendre els atacs entrant per sorpresa des de Terol i conquerint el castell de Burriana. D'aquesta manera dividia el territori valencià i aïllava el nord de qualsevol ajuda. Desprès de vèncer a la batalla del Puig, va començar un llarg setge per conquerir València. Més al sud la ciutat d'Alzira s'entregà pacificament. Conquerida València els cristians continuaren avançant pel regne de Dènia.

 A mesura que Jaume I s'endinsava per la taifa de Múrcia, corria el perill d'enfrontar-se amb els interessos castellans en aquesta zona. Per evitar conflictes, Alfons X de Castella i Jaume I van pactar les fronteres al tractat d'Almirra el 1244. Jaume I renunciava al regne de Múrcia. Anys més tard peró, va dirigir una expedició per sotmetre els musulmans de Múrcia revoltats contra Alfons X però va retornar les terres al seu gendre.

Pocs cristians van repoblar l'horta valenciana (uns trenta mil) i molts musulmans es van quedar (dos-cents mil). Es van formar molts latifundis treballats per musulmans en condicions d'explotació. La situació de sotmetiment de la majoria saraïna propicià el sorgiment de revoltes, sobretot al sud del Xúqer.Pel que fa als colons, hi hagué dues línies migratòries: una vinguda de l'Aragó que va instal.lar-se a les terres de l'interior, l'altra, de catalans, baixà per la costa. D'aquí la divisió lingüística del País Valencià.